jueves, 28 de marzo de 2013

LA DONA DE LA MUNTANYA


Hi havia una vegada una dona que vivia en un poble de l’alta muntanya d'Aitana.

En la muntanya les costums eren molt campesines, com anar al
bancal,encendre la ximeneya…Però un dia es va quedar sense familiars en la
muntanya i els seus fills vivien en la costa,aleshores va baixar a la
costa a viure en un dels seus fills;els costums eren molt diferents i a la
dona li va costar molt acostumbrar-se.

Després, al voltant d'una setma mes o menys,la dona es va acostumbrar a
viure amb els seus fills i,quan va passar uns mesos,s'hen va anar a l'alta muntanya de Aitana altra vegada.

Ahí quan va arribar,els seus amics i veïns van començar a preguntar-li que
on estava;que estaven molt preocupats.

Estava en la costa en els meus fills,vaig aprender els costums de
allí...Però ja no m'enrrecorde de els costums d´açí,perque alli no feem el
mateix.Alli nadavem, viviem en pissos i açí no,açí nosaltres anem
al bancal i encenem la ximeneya,vivim en casetes...


A ella li agradaba estar en la costa per la familia.Però tenia que seguir
uns horaris i a més a més, tenia que vestirse millor.De vegades anaven a tendes,restaurants...Estes coses a mi no m’agradaben a mi m’agradaba ser lliure i la naturalessa.

Xics però us vaig a contar una cosa: un dia en la platja com no savia nadar amb els mangitos es van explotar i em vaig aufegar i el mar em va tirar lluny,però l’ambulancia de la platja em va rescatar i al final em vaig posar bé fins que ara ja estic bé i he decidit tornar; "A si se me a olvidat" el meu fill ja te un fill i ja s’ha casat "bueno adeu"i ella es va quedar feliz per sempre.


Dies després es va anar acostumant un altra voltra. Un dia, la seua filla i els seus nets van anar a passar uns dies amb la seua mare a la muntanya. Quan els va vore arrivar, es va alegrar moltísim i va dir: "Quina alegria!" Els seus nets no paraven de correr per l’herba, la seua filla i ella fent el dinar.


Al dia seguent, l'altre fill, també va anar a visitar-la. Ell va anar soles, degut a que la seua dona i els seus fills no volien anar. Els dos germans no es portaven massa bé però sempre que anaven a la muntanya a casa de sa mare ho disimulaven per a que sa mare no ho sapiguera i així al final van començar a dur-se millor.